juliatremols

El sol puede ser nuestro mejor aliado

2011-07-06T23:49:00.000+02:00

Entrevista a Daniel Lumera, publicada per dDona, juny 2011:

Secció: Homes

Daniel Lumera, estudioso del sol y la luz y sus efectos beneficiosos en la mente.

Hola Daniel, ¿naces y vives en Cerdeña?
Sí, en una casa a 30 metros del mar.

¿Y cómo es la gente en Cerdeña?
En el interior de la isla aún existe el matriarcado. La vida allí es aún muy dura, porque hemos tenido siempre muchos invasores, los catalanes y otros muchos. Las familias aún se pelean matarse, y las mujeres tienen un papel muy importante. Tienen el rol de mediar, de gestionar el dinero de las familias, y sobretodo tienen el conocimiento de la medicina antigua, de la forma de curar antigua, la espiritualidad antigua, la cultura de la diosa madre, del sol. En el mundo occidental nos han educado con la idea que el sol es pernicioso y provoca cáncer de piel, pero esto no es verdad, el sol es muy beneficioso.

¿Por qué crees que nos han alejado del sol?
Nos han inculcado que nuestro estilo de vida es bueno cuando en realidad está totalmente alterado, y que cuando te enfermas tienes que curarte a través de la química para seguir llevando el estilo de vida alterado. Y nadie habla que lo que tenemos que hacer es cambiar el estilo de vida. Por ejemplo, en EEUU hay 50 millones de personas que sufren de hipertensión. Si les dijeran que tomaran el sol un cuarto de hora cada día se les arreglaría la presión naturalmente.

¿Sin hacer nada más?
Sí, si tomas el sol en las horas seguras, antes de las 11 de la mañana y después de las 3 de la tarde, mejor un cuarto de hora, una pausa y otro cuarto de hora, en lugar de tres horas seguidas, tu salud mejora de una manera increíble.
[Segueix a Ddona]

MIRAR Y ESCUCHAR LO QUE DICE EN EL VÍDEO DE YOUTUBE:

http://www.youtube.com/watch?v=MTrponsrJDs

Notícies sobre el sud. Els mitjans de comunicació provoquen desigualtat de gènere

2011-06-21T19:33:00.000+02:00

Publicat a La Independent: Escrit per Maria Rosa de Andrés – Món Comunicació; Desenvolupament - Cooperació

Ajuda en Acció, dintre de la campanya, "Mou-te per l'Igualtat. És de Justicia", el dijous 5 de maig va presentar el terecer Informe sobre Les Noticies del Sur i el tractament de Gènere als mitjans: Representació de les relacions de gènere en les notícies sobre el sud: estudi de casos en mitjans de comunicació catalans" . Aquest informe va ser comentat i debatut per uns 35 professioanls de la Comunicació, el periodsme, la cooperació i expertes/os en investigació de gènere. Així mateix el dimecres 11 de maig es va presentar els resultats de la feina i dels taller realitzats dintre de la campanya per estudiants de secunària, en el Parlament de Catalunya.

"Hi ha una relació directa entre pobresa i desigualtat de gènere i és impossible lluitar contra la pobresa si no lluitem contra la desigualtat de gènere", ha manifestat Marta Macías, directora d'Ajuda en Acció a Catalunya i Balears, durant l'acte de presentació de l'informe. Aquest informe és l'últim d'una sèrie de tres que s'han elaborat en el marc de la campanya "Mou-te per la Igualtat. És de justícia" i les seves conclusions es presentaran a la presidenta del Parlament de Catalunya,Núria Gispert. [Segueix a La Independent]

divendres, 6 de maig de 2011 10:29

Sampat Pal i l'Exercit dels Saris Roses

2011-06-08T00:08:00.002+02:00

"Pink Saris", una película sobre la solidaridad entre las mujeres indias.

La pelicula "PINK Saris" m'ha encantat i emocionat. He reviscut L'Índia i la ruta d'Uttar Pradesh que vaig realitzar l'any passat en un curt viatge, que era alguna cosa més que "turístic". 'Ara encara admiro més a les dones indies, las que vaig veure, amb les quals intercanvi algunes paraules, o simplement a les que vaig somriure i en miraven amb alegria. Són magnífiques, forts i poderoses (malgrat la càrrega i discriminació que pateixen).

Kim Longinotto, cineasta i documentalista anglessa, va seguir durant messos a Samapt Nal, i a "l'exèrcit dels saris roses" als pobles del nord d el l'India (Uttar Pradesh) i va realitzar na apassionant història real de lluita i superació.

Sampat Pal, una dona de casta baixa del nord de l'Índia, es rebel contra la seva societat i es pren la justícia pel seu compte per poder ajudar a tots els que es troben en condicions desfavorables, especialment a les dones. Amb aquest objectiu crea una banda anomenada "Gulabi Gang", l'exèrcit dels saris roses.
Sampat Pal no havia d'haver anat a l'escola. En el seu llogaret del nord de l'Índia, aquest era un privilegi reservat als homes. No obstant això, va aconseguir aprendre a llegir ia escriure i, en veure la injustícia amb què eren tractats els pobres i les dones tant per les castes superiors com per les autoritats de l'estat, va decidir dir "no" a la llei dels homes. En lloc de creuar de braços va organitzar l'exèrcit més extraordinari de la història de l'Índia. Un exèrcit de dones, vestides amb saris roses i armades amb bastons, disposades a defensar els desemparats i a exigir justícia allà on fos necessari. És l'exèrcit dels saris roses i aquesta és la història de la seva llegendària fundadora.
"L'exèrcit dels saris roses", un historia real que mostra a una dona lluitant contra una societat masclista i contra els poders socials establerts.

Llegiu el llibre: "L'exèrcit dels saris roses" de Sampat Pal, editat per Planeta. dilluns 6 de juny de 2011. [Llegir article anterior al Blog] Interessant l'article sobre ella publicat al Pais

"Escuchame", guanya el primer premi de documentals Dona'MCine

2011-03-18T11:01:00.001+01:00

El primer premi del jurat del I concurs DONAMCINE, de documentals de dones sobre dones se ha concedit a "Escuchame" , curtmetratge de Mabel Lozano

L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc a la sala d’actes del Pati Manning, actual seu del CERC (Centre de recursos Diputació de Barcelona) el proper divendres 18 de març, a partir de les 18,30 hores, i fins a les 21 hores, i el dissabte 19, a l’Auditori de Vilafranca del Penedès

El jurat del concurs ha considerat que calia concedir el primer premi al curtmetratge “Escuchame” per la seva qualitat cinematogràfica, tant tècnica com artística i per la seva originalitat a l’hora de denunciar l'abús que pateixen moltes dones en el món: “El seu punt de vista ens situa com a testimonis directes d'una realitat d'explotació sexual invisibilitzada”.

El premi del públic a un documental col.lectiu

Després del visionat dels quaranta curtmetratges seleccionats, el jurat també ha volgut destacar dues obres molt bé situades ala selecció i atorgar una menció especial a “Violeta”, curtmetratge que a través de l'animació com a plantejament visual i en forma de conte ens parla de la situació de violència que pateixen moltes dones colombianes a causa del paramilitarisme, relatat d'una manera estèticament impecable. També s'ha volgut concedir una menció especial al documental “Heroínas”, que a través d'un diari de viatge personal, proposa anar més enllà de la solidaritat, tot reconeixent la tasca civilitzadora de les dones en el món.

Van formar part del jurat: Cynthia Judkowski, Llum Quiñonero, Mamen Briz, Maria Dolors Comas, d’Argemí, Maria Jesús Pinto, Marta García, Nuria Pérez de Lara, Roser Oliver i Olivella, Tona Gusi Amigó y Yolanda Olmos Ruíz, comunicadores, cooperants i expertes en cinema i audiovisuals, provinents de Catalunya, Estat Espanyol i Llatinoamerica.

La novetat del concurs ha estat la participació online del públic que ha donat una resposta molt gran als vídeos penjats a l’epai web de Dona’MCine i a Youtube. Usuàries i usuaris han pogut des del 15 de maig del 2010 fins al 6 de febrer del 2011 votar els documentals. S’han comptabilitzat 715 vots i el premi l’ha obtingut “Mujeres Camino”, de Cristina Chiquin, Claudia Henao, Camino Simarro, Concepción Olid y Carolina Ruiz. Aquest curtmetratge el van elaborar les autores en el marc d’un curs organitzat al 2010 per ACSUR.

La protagonista del Curt s'interpreta a si mateixa

"Escuchame", que ha ha obtingut el Premi Cultures 2010, reflecteix la crua realitat de les persones que són víctimes del tràfic amb fins d'explotació sexual.

Mabel Lozano, va rodar aquest curtmetratge per arribar al màxim de persones i així fer visible un gran problema en la nostra societat. Segons el Ministeri d'Igualtat i Nacions Unides, el 80% de les dones que exerceixen la prostitució al nostre país són víctimes de tràfic.

El documental dona la veu a la vegada qeu protegeix la seva identitat auna dona que ha patit explotació sexual. La protagonista del curt, originària de Bielorússia, s'interpreta a si mateixa. Es dóna la circumstància que Inna, nom fictici, va ser esclavitzada a Madrid durant cinc mesos i 800 homes van pagar pels seus 'serveis' sense el seu consentiment. Segons fonts externes, la normalitat amb la qual es planteja el tema al nostre país ha estat una de les motivacions que ha portat a la directora i actriu a realitzar aquest projecte.

"A través de tres clients diferents-explica Mabel Lozano-hem volgut que molts espanyols es puguin reconèixer i adonar-se que la tracta no és un fenomen aliè ni totalment clandestí".

DonaMCine és un projecte audiovisual impulsat per l'Associació Entrepobles / Entrepobles / Entrepobos / Herriarte, que treballa en cooperació solidària des de fa més de 20 anys, i la productora Doble Banda, amb una àmplia experiència en cinema i documentals de contingut social. En aquesta primera edició del concurs internacional el projecte rep suport financer de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya) y de l'Ajuntament d'Olèrdola del Penedès.

A DonaMCine s’han volgut visibilitzar els somnis i revoltes de les dones que, al llarg de la història, s'han compromès en la defensa dels drets de les dones, entesos en un sentit ampli com a drets socials, econòmics, polítics, culturals, però també sexuals i reproductius. També volem donar valor a tot aquest esforç, realitzat en gran mesura des de l'impuls del feminisme, una contribució fonamental a la democràcia, la justícia social, i l'eradicació de totes les formes de violència masclista i patriarcal.

L’organització del concurs també fa una menció especial per la dinamització dels debats als fòrums de “DEFIENDE TU PELICULA”, als documentals: “Mujeres y Agua”, de Norma Julieta Maldonado; a “Primer encuentro de saberes y sabores campesinos”, del Colectivo Eje de mujer campesina y familia y Comisión de comunicaciones del proceso de Unidad Popular del suroccidente colombiano; i “Oro Gris”, de Ira Nahomi Moreno i Luna Haro Mancera.

[+info a donamcine i a moncomunicacio.com/dones.htm]

Com lluitar contra el "Des-enfocament de gènere" als mitjans

2011-03-09T16:06:00.003+01:00

"Des-enfocament de gènere", és un reportatge -documental d'Ajuda en Acció, produït per la Fundació Quepo, que fa un repàs de la representació de les dones als mitjans de comunicació i de la perspectiva de gènere en la cobertura de la informació sobre cooperació al desenvolupament, a través de les entrevistes realitzades a experts i professionals dels mitjans de comunicació, i de recursos audiovisuals molt innovadors.

Amb “Desenfocament de gènere”, l’audiovisual de 28 minuts que presenta Ajuda en Acció, com una eina de sensibilització i d’incidència per difondre en els propers mesos, per tal d’impulsar l’avenç cap a la igualtat de gènere en les polítiques públiques de desenvolupament. Aquest audiovisual realitzat a propòsit del 8 de març, dia internacional de les dones i del que enguany se’n commemora el centenari, neix arrel de l’experiència obtinguda amb la campanya “Mou-te per la igualtat, és de justícia”, i es presentarà oficialment davant dels mitjans de comunicació, a finals de març a la seu a Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

L’objectiu d’Ajuda en Acció és fer visible la importància que tenen els mitjans de comunicació i els seus professionals en la lluita contra les desigualtats de gènere, no només en el nostre entorn més immediat sinó posant la mirada en aquells països on la pobresa afecta en major mesura a les dones, ja que el treball col·lectiu contra les desigualtats entre homes i dones desemboca en la lluita d’una de les més importats causes estructurals de la pobresa: la desigualtat de gènere.

Les televisions emetran el reportatge complert

Ara es podà veure un tràiler a Youtube de “Desenfocament de gènere”, a alguns canals de televisió: El dia 8 de març es va veure a Canal 33 ( a la tarda i a l'una de la madrugada) i la XTVL. A BTV , dia 2 d’Abril serà protagonista del programa DOCS. Posteriorment “Desenfocament de gènere” estarà disponible als espais web de XTVL i en TV3 a la Carta, i a BTV.
A partir de 9 de març es podrà visionar al complert al espais webs de Quepo i d’Ajuda en Acción.

La Fundació Quepo ha produït aquest reportatge, dirigit per Sonia Ros, i dona la veu a set dones i un home, professionals del periodisme i experts en cooperació i gènere: Amanda Alexaniam, consultora de Gènere d’Indera, Elvira Altés, investigadora de Gènere, professora de la Facultat de Ciències de Comunicació de l’UAB, , Veronica Chelotti; comunicadora social, Francesc de Dalmases, president d’Igman (Accio Solidària), i director d’ODGC, Tona Gusi, Coordinadora Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores (XIDPIC-Cat)–Red Inter. de Periodistas con Visión de Género, Gemma Lienas, Escriptora, columnista i experta en gènere, Marta Macias, delegada d’Ajuda en Acció de Catalunya i Balears, Rita Marzoa, directora del Programa Solidaris de Catalunya Radio i Montse Santolino, responsable de comunicació la Federació Catalana d’ONGD. [+informacio a moncomunicacio.com/dones]

Maria Elba exposa fotografies del Magatzens El Siglo (anys 70)

2010-12-08T22:11:00.001+01:00

La nostra compaña de l’Associació Món Comunicació va inaugurar
el dijous 25 de novembre, al Pati Llimona (Barcelona), a les 19,30 hores
l’exposició: “El Siglo . L’expo es podrà vistar fins al 17 de desembre.

Si voleu el magnífic de la Expo escriure a Maria Elba

Mirar el vídeo a: Youtube

Ella mateixa explica el per què d’aquesta mostra única i exclusiva de al vida quotidiana, sobre tot de la feina i l’estil de les dones, d’uns del matgazens més populars del centre de Barcelona, que van néixer a les Rambles al 18780 , van sofrir dos incendis devastadors, tant a la vella seu com a la nova al número 54 del popular i comercial carrer Pelai (Barcelona), on va entrar a treballar Maria Elba quan encara no havía complert els 17 anys: ”A mitjans dels anys 60, als meus setze anys, vaig entrar a treballar com aprenent de dependenta en els magatzems El Siglo. Aquesta exposició és una mostra de retrats d’aquella època, dels meus començaments en el món de la fotografia, negatius – trossos de temps- que van estar a punt de desaparèixer, salvats gairebé de miracle. Veure’ls em va portar el records dels meus companys, i sobre toto de les meves companyes, de les seves veus, dels seus noms.Vull reunir en aquesta exposició dues intencions: per una banda, l’abraçada i reconeixement a l’afecte d’aquests companys. Per l’altra, el valor que té com a reportatge fotogràfic nascut no d’una sessió precipitada per un diari, sinó de la convivència i el coneixement personal.”
[ Maria Elba. Artísta esmaltista i escultora. Fotògrafa]
Fotografíes: Pere Manubens i Susana Villafañe
Vídeo: Julia López
La Exposició romandra oberta des del 25 de novembre fins al 17 de desembre. Inauguració: 25 de novembre, a les 19.30 h.Sala Montserrat Roig. [ +info a Pati Llimona]

Concurso de Clipmetratges: "El teu punt de vista pot canviar el món

2010-04-28T12:43:00.000+02:00

El principal premi el van guanyar dos noies joves, que formaven part d'un trío de creadors

Dijous 25 de març 2010: Festa final del II Concurso de clipmetratges de Mans Unides a CaixaForum

Els cineastes Jaume Balagueró i Santiago Zannou van lliurar els premis als millors vídeos sobre pobresa i medi ambient
La popular actriu del Polònia, Agnès Busquets va presentar una gala en què es van projectar els vídeos finalistes i es van combinar actuacions musicals i denúncies de les causes de la pobresa i del canvi climàtic.
Els membres del jurat van destacar l'alt nivell de les obres presentades
Roser Biel, Lluís Siñol i Marta Biel, amb el vídeo "Lluitem" han estat els guanyadors de l'II Concurs de Clipmetratges
"El teu punt de vista pot canviar el món" organitzat per Mans Unides, premi que van recollir de la mà del director de
cinema jaume Balaguero, que com a president del jurat, elogi la qualitat, la creativitat i l'enginy d'aquest vídeo, en què els autors van crear una ciutat costanera en miniatura i filmar tots els canvis. Com a premi s'han portar un complet equip de vídeo professional Sony.
El premi Spanair que consistia en un viatge a Gàmbia, es el portuguès Camilo Reina Soto, per "No et mengis el món", una veritable mostra de creativitat en un minut que va resultar guanyador per la votació popular per Internet. Francisco Pradilla Barrero per "Història d'una mà i Eco FIGTHER", va guanyar el premi especial del jurat que consistia en un equip professional edició de vídeo d'Adobe. Tant Santiago Zannou, el director de cinema premiat amb un Goya per "El Truco del Manco", com Jaume Balaguerò, director de "Rec2" van elogiar als autors com a "veritables creatius i futurs realitzadors que podrien dedicar-se al cinema".
En la categoria especial d'escoles han participat 63 centres escolars, i el premi es van endur el grup de l'escola La
Salle de Girona per "Química". El Premi Adobe per votació popular va ser per a "Invasió" del grup de 2n ESO B de les Teresianes de Gràcia (Barcelona). El premi especial del Jurat, va ser per "Marxa enrere i l'entrepà" del grup de 3r d'ESO de l'IES La Bisbal.
[+info a moncomunicacio]

enterrar el burca al bagul dels records

2010-02-28T13:31:00.000+01:00

Crec que cal anar més enllà de la polèmica sobre el significat de l'ús del burca i la seva "tolerància" o no, en les nostres societats occidentals. El cas de França i les mesures que vol prendre el govern de Sarkotzy cal tenir en compte que aquest tema aviat serà d’actualitat al nostre entorn. Per suposat que es pot perfectament estar en contra amb la política "xenòfoba" i neoliberal del president francès, i reconèixer les seves mesures necessàries i positives en camps concrets. Crec que tothom està d'acord que si no volem retrocedir mil anys en el camp de l'alliberament de les dones s'han de posar i aplicar normes sobre aquest tema...

L'article de Samir Nair, d'ahir a El País del dissabte 26 de febrer titulat: ”Burka” , està molt bé i posa el dit a la nafra de la polèmica sobre que hi al darrera en al defensa de la “ocultació” de les dones, al·legant respecte a les tradicions pròpies.

Per part meva afegeixo que el burca "és un símbol evident de retrocés i submissió a l'home- en totes les cultures i en tots els països- i que hauríem de qüestionar perquè ens afecta a totes les dones, no creieu?. I contra el qual s'ha de lluitar conjuntament amb les dones integrades en aquestes cultures, que ja estan lluitant des de fa temps, contra el retrocés que suposa el burca. Totes les "tradicions" evolucionen, canvien, i fins i tot, de vegades desapareixen (per a bé comú) i al igual que nosaltres mateixes un dia ens van treure els "uniformes" i les nostres mares i àvies van deixar de posar-se el vel a les esglésies (per posar alguns exemples de com una manera de vestir pot assenyalar en pla absolutament discriminatori la diferència ..).. Jo pregunto si ensenyar el rostre incita a pecar?, perquè ells no es posen un vel per ocultar les seves mirades lascives i masclistes no?. Per descomptat, em refereixo únicament als "obscurantistes" i fanàtics, per què, i d'acord amb altres articles de Samir Naïr (tinc els seus llibres i el segueixo des fa 30 anys), hi ha un Islam respectuós i progressista ... i que per descomptat no es dedica a defensar la "ocultació" i la invisibilització completa de dones marcant com una raça inferior propietat dels homes. Crec que estem parlant de quelcom molt més profund que una forma i vestir, però que actualment -en la meva modesta opinió- passa per "enterrar el burca al bagul dels records".

Julia López, Barcelona, 27 de febrer 2010 (moncomunicacio.com)

El teu punt de vista pot canviar el món

2009-11-26T16:09:00.000+01:00

Ja es poden veure els primers vídeos presentats al concurs de clipmetratges de Mans Unides

Mans Unides ha posat en marxa el concurs de clipmetratges:
El teu punt de vista pot canviar el món sobre Pobresa, Fam i Medi ambient, en el qual ja es pot participar enviant vídeos d’un minut a la web que tractin de qualsevol d’aquests tres temes Consultar condicions

Aquest concurs de clipmetratges s’emmarcà dins la campanya de sensibilització per impulsar el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OMD), pel que fa al punt de pobresa (OMD nº 1) en el qual es demana l’eradicació de la fam al món, i al de Medi ambient (OMD nº7) que exigeix la presa de mesures per lluitar contra el canvi climàtic.

El concurs El teu punt de vista pot canviar el món està obert a la participació de persones individuals, col·lectius i associacions. D’altra banda cal recordar que també es vol estimular la perspectiva de gènere en els vídeos que es presentin. Cal tenir en compte que a tot el món majoritàriament són les dones les protagonistes d’històries de marginació i pobresa. Aquest concurs també pot ser una bona oportunitat de fer sentir un cop més la seva veu. Si vols dinfondre aquesta informació mira Passa-ho.

Un dels objectius principals d’aquest concurs és la sensibilització de la ciutadania més jove, i per això el concurs ha obert, per primera vegada, una categoria específica per als Centres Educatius i el seu alumnat. Estudiants de tot tipus poden participar individualment o a través dels centres escolars amb l’orientació del professorat que vulgui estimular-los a gravar un vídeo sobre aquesta temàtica. Veure Bases centres escolars:

[+info a Mans Unides i a Món Comunicació]

L'informació sobre VIH i Drogues als Mitjans

2009-11-01T21:27:00.008+01:00

La informació sobre drogues i VIH, des del punt de vista de les persones afectades o d'usuaris/es de diferents tipus de drogues i les seves conseqüències estan completament absents dels mitjans de comunicació, tant dels generalistes com els especialitzats.

Aquesta és una de les conclusions de la taula de debat que va tenir lloc el 15 d’octubre en la sala de Juntes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A la taula, hi van assistir un grup d’experts i expertes de FAUDAS (Federació Estatal de Persones Afectades per les Drogues i el VIH), de diverses associacions i ONGD, conjuntament amb professionals de la informació de diferents mitjans. La taula rodona duia per nom: “Com integrar la informació sobre Drogues i VIH en l’agenda dels mitjans?, i en ella es va parlar de les conseqüències tràgiques que fa anys va tenir el tractament de la informació sobre la pandèmia de la Sida o de la marginació a les persones consumidores de drogues, a qui se segueix estigmatitzant com a protagonistes de caos i desordre social. A la taula, es va tractar en profunditat del tema de gènere en relació a aquest tipus d’informacions i sobre la invisibilitat de les dones.

Per a Virginia Montañes, responsable de comunicació de FAUDAS i Expresidenta de la Coalició Europea per a Polítiques de Drogues Justes i Eficaces, cal tenir en compte que a més a més que d'aquests temes se'n parla poc en els mitjans, “les dones afectades o protagonistes del consum, ni tan sols existim, i exceptuant-ne els països menys desenvolupats, sembla ser que ja no correm cap perill d’infectar-nos o infectar els altres”.

Per la seva banda, Montse Pineda, coordinadora de Creació Positiva, va reconèixer que en aquesta invisibilitat de les dones també de vegades hi col·laboren les mateixes associacions desviant l’atenció del problema a les seves conseqüències. “Hem de reflexionar com ens comuniquem amb els mitjans, hem de superar l’etapa d’aïllament. És cert que vam quedar espantats davant l’espectacularitat comprovada en el tractament d’aquests temes”, explicava Pineda. I va posar l’exemple dels mitjans audiovisuals: “Nosaltres estem cansades que ens demanin persones d’un perfil determinat per tractar-les com un objecte d’informació d’impacte. El súmmum va ser un programa que ens demanava que facilitéssim el contacte d’una dona violada i que patís la sida. Creiem que servim per alguna cosa més que per alimentar el “morbo” dels mitjans”.

“S’hauria de tenir en compte que parlem d’una malaltia moral- la sida- de la sexualitat pecaminosa i del que es considera una transgressió: el consum de drogues- explicava Jordi Cebrià, de la revista Cáñamo, i per això necessiten buscar” víctimes lliures de pecat, amb les que es pugui identificar gran part de la societat “

Segons l’experiència actual dels seus protagonistes, les mateixes persones afectades i les persones i associacions que treballen amb elles: “Són necessàries polítiques més eficaces i humanes- defensava Agustin Ferro, president de FAUDAS- la política actual sobre drogues pot fer més mal que l’ consum mateix de drogues. No és tant el que es consumeix, sinó en les condicions d’ “apartheid” del consum. Hauríem de saber més sobre els efectes de vacunes i tractaments “

Xavier Pretel, president de Asaupam, associació catalana amb seu a Santa Coloma de Gramenet, també federada a FAUDAS, comentava que els mitjans haurien de seguir investigant i treballant sobre la situació actual del VIH i sobre els diferents consums de drogues, acudint a les fonts primàries expertes d’informació, les associacions que treballen dia a dia en aquest tema. “Fins ara ens hem dedicat a una política de reducció de danys, però fa temps que hem entrat en la prevenció, perquè ens hem adonat que hem de dirigir-nos a la joventut, i per això necessitem que els mitjans es facin ressò del problema i de les alternatives que oferim”

Fabiola Llanos, responsable de Comunicació de la Fundació Sida i Societat, va defensar que cal superar els estereotips que situen a països menys desenvolupats com són la majoria d’Amèrica llatina només com a receptors dels nostres avenços sanitaris amb respecte al VIH, i no es té en compte que ells ens poden “transmetre” la seva experiència comunitària molt valuosa per a nosaltres. Aquest és el cas del projecte en que treballen a Guatemala i que ella ha difós en els mitjans.

Tatiana Pacheco, coordinadora editorial de “Medios y Sida”, va parlar de l’estudi que van realitzar des del 2006 al 2008 per a l’Observatori de Salut del Portal de la Comunicació de l’UAB, que demostrava la poca importància que es donava a la malaltia, als afectats i sobretot a les afectades, que semblaven no existir. Pel que fa als estereotips, tot el continent africà i asiàtic sembla només ple de “víctimes” que estenen la malaltia.

Per a Juana Maria Ibarra, periodista experta en salut, la informació està completament medicalitzada. Només vol crear expectatives de "solucions pretesament científiques i radicals als problemes per tranquil·litzar la gent i continuar igual". Tot i que està bé que es doni informació nova i de qualitat sobre els avenços en l’àmbit de les drogodependències i el VIH, cal que la informació s’humanitzi relacionant-la amb els protagonistes d’allò que es parla".

Per la seva banda, Elena Tarifa, periodista, secretària d'Igualtat l'SPC (Sindicat de Periodistes de Catalunya) va comentar que no podem oblidar que els mitjans són empreses, i que per a elles el que "ven" és el que està a prop del poder, i els seus interessos sempre es posaran al costat de les grans multinacionals farmacèutiques (la seva font de publicitat) i dels seus “supòsits” descobriments, més que fer cas a la propostes de les associacions de base.

Segons Anni Karounni, periodista i fotògrafa pertanyent a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores (XIDPIC-cat) fa molt de mal a la societat, sobretot, el no reconeixement de les relacions de risc i la no consideració de la sexualitat i el seu paper en les relacions, que segueix romanent oculta. "Sobretot pel que fa a les dones grans -afegeix- el tema és totalment invisible. No es pot parlar d’això ".

Precisament Tona Gusi, coordinadora de llistes de correu electrònic d’aquesta Xarxa Internacional, explicava que des de la seva fundació, a Mèxic el 2005, han intentat difondre la informació amb perspectiva de gènere i comunicar totes les experiències i accions de les associacions de dones per donar alternatives als problemes plantejats, i caldria reconèixer que tal com comentava Llanos en el tema dels tractaments i alternatives sobre la sida la majoria dels països llatinoamericans estan molt avançats i poden mostrar resultats concrets ".

Julia Lopez (moncomunicacio.com)

Consultar Videos
Número 1 a Yooutube
Número 2 a VIMEO
número 3 a Youtube

Per què volem una premsa de qualitat no compraren diaris que porten anuncis de prostitució.

2009-10-05T00:57:00.004+02:00

A les II Jornades Internacionals sobre l’Explotacio Sexual de les Dones, celebrades a Barcelona (Centre de Dones Francesca Bonnemaison) que han tingut lloc els dies 2 i 3 d’octubre, s’ha decidit impulsar una Campanya

• Per què volem una premsa de qualitat no compraren diaris que porten anuncis de prostitució.
• Reclamen a les institucions que no insertin anuncis oficials als mitjans que portin anuncis de venda de serveis sexuals.

Amb el títol: “La Prostitució, l’ofici més vell del mon ? o una forma de violència contra les dones”, les jornades s’han clausurat amb la taula de debat sobre “ Els Mitjans de comunicació i la responsabilitat social envers la prostitució
“Desenvolupar una campanya estatal unitària per aconseguir que desapareguin dels mitjans de comunicació els anuncis sobre prostitució” ha estat una de les conclusions d’aquestes jornades organitzades per la Comisión para la Investigación de Malos Tratos a Mujeres, la Platafoma de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución i la Plataforma de Suport al Lobby Europeu de Dones.
Entre les raons que s’han adduït:
“Els anuncis sobre sexe de pagament en els mitjans de comunicació de l’estat espanyol tant en els impresos com en els audiovisuals suposen una manera de promoure la prostitució que controlen proxenetes i màfies. Es una altra forma de violència contra les dones”
Es proposa aquesta campanya perquè:
No creiem en l’autoregulació dels mitjans, perquè ja hem vist com incomplien els acords en d’altres temes.

La Comissió per a la Investigació de Maltractaments contra les Dones ha demanat a la Fiscalia que investigui aquests anuncis per la possible col•laboració amb el negoci del sexe que la publicació d’aquests anuncis pot suposar.
Finalment i com a punt més important es demanarà a les institucions estatals i autonòmiques que no insereixin anuncis institucionals en aquells mitjans que continuïn publicant els anuncis de venda de serveis sexuals.
Aquesta campanya plantejada per a nivell estatal es coordinarà amb la que volem desenvolupar associacions de dones amb seu a Catalunya, tals com Plataforma de Suport al Lobby Europeu de Dones l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i les Dones Juristes (entre altres).

Barcelona, 3 d’octubre de 2009
Fotos: Julia López i Susana Villafañe (moncomunicació.com)

Consultar al campanya a Dones Digitals ; Cicatrices Transgeniques i l'article de Lidia Falcón

Interessant l'article de Mujeres en Red, sobre la carta enviada al Pais sobre els anuncis de prostitució en aquest mitjà

Prostitució al carrer, molt més que imatges desagradables

2009-09-03T01:05:00.005+02:00

L’exercici de la prostitució al carrer segueix sent una patata calenta que es passen uns als altres. Al final sempre es culpabilitza a les dones que la practiquen, i s' excusa als homes -cada vegada més joves- que paguen pels serveis... S’entén que els veïns i comerciants del Mercat de la Boqueria i dels voltants ja no puguin aguantar més la situació i prenguin mesures, però es clar, aquestes mesures només poden ser dissuasòries i puntuals... i no serveix de res que es portin a les dones a comissaria o que les expulsen del país.

D’acord amb l’article publicat avui a El Pais per Gemma Lienas (...) seria necessari desprestigiar la compra de serveis sexuals, ajudar a les dones a trobar altres sortides i perseguir les màfies que controlen la prostitució. Un tema sobre el que cal reflexionar i debatir, i no tancar els ulls, i mirar cap altra banda. [consultar reportatge El Pais]

La publicació de fotos explicites de pràctiques sexuals als voltants de la plaça de la Boqueria en Barcelona han produït un rebombori mediàtic i una ràpida acció policial i política per adaptar-se a les circumstàncies , i per excusar-se sobre un problema que els supera. Però las fotos sobre "prostitució als carrers de Barcelona" també han provocat un “terratrèmol” a la redacció d ‘El País’, mitjà que va publicar el reportatge el dimarts 1 de setembre. Sembla que alguns redactors-res i redactores no hi estan d’acord amb “l’amarillisme” del reportatge i han criticat al seu director per la publicació d’unes fotos que només pretenem fomentar el “voyeurisme”
[Consultar article]

La legalitzacio seria la solució del problema?

D’altra banda, i altres mitjans com El Periodico de Catalunya ha aprofitat la noticia per posar sobre la taula la “Legalització de la prostitució” i a ressaltat la demanda en aquest sentit de diverses associacions de veïns de Barcelona i grups de “treballadores sexuals” del Raval s’han mostrat favorables que es legalitzi la prostitució per acabar amb la seva pràctica als carrers de la ciutat. Es clar que tothom hi està d’acord en que l’ordenança de Civisme que va entrar en vigor fa ara tres anys , ha fracassat estrepitosament, i ha ha provocat un augment en la inseguretat i en les males condicions en què les dones exerceixen la prostitució al carrer: molt col·lectius han denunciat la "pressió i assetjament" a què es veuen sotmeses les dones "no ha solucionat ni solucionarà el problema".

Julia L. Tremols

©onsultar debat sobre el tema a Mon Comunicació

Foto El Pais

Sampat Pal líder del Exèrcit dels 'Saris color rosa'

2009-08-31T16:45:00.008+02:00

Sampat Pal és una llegenda viva a l'Índia, sobre tot a Uttar Pradesh. Activista i feminista, antiviolenta però no submisa. Fa tres anys va fundar el seu propi exèrcit en una de les zones més deprimides de l'Índia. Gairebé cent mil dones batallen avui contra la corrupció política, els abusos de poder i la violència de gènere. Seguir llegint l'article d'El País Setmanal' de Quino Petit, que ha viatjat a Uttar Pradesh per conèixer la seva lluita. [+El Pais]
Fotos: Quino Petit. Drets: el Pais

Ver vídeo de 'El ejército de los saris rosas'

'El ejército de los saris rosas' Libro editado por Planeta: Ver referència en: Blog del Libro

[+info sobre India a Mon Comunicació]

L'Amazonia segueix en perill

2009-07-09T23:03:00.002+02:00

Josep Iborra: "Al govern brasileny l’interessa el creixement econòmic, però sobre de qualsevol altre interes ecològic"

El missioner claretià Josep Iborra (Alpens, Osona, 1960) se’n va anar a viure a la selva amazònica al 1993, com a responsable d’una parròquia i es va trobar amb els conflictes de terra, la malària, la precarietat i la violència, i ja no va voler tornar. Viu a un petit poble a l’Estat de Rondônia, però el seu radi d’acció abasteixi 600 km de riu, selva i poblats indígenes a la frontera agrícola del Brasil, allà on la civilització s’obre pas sobre el boscatge. Ha estat en Barcelona per parlar de la seva experiència i per demanar que cal seguir pressionant al govern de Lula, per què el creixement econòmic no es faci a que el creixement econòmic no es faci a costa de la naturalesa i dels indígenes.

Ha segut invitat per Mans Unides, ONG que compleix 50 anys, i que ajuda les víctimes d’aquest procés. Am la seva conferència s’ inaugurat una exposició a La sala d'Exposicions d’El Corte Inglés de Porta de L'Angel (Barcelona)
[+ Info a Món Comunicació]

Concurs de Vídeos de Dones Femitic

2009-06-25T16:04:00.003+02:00

El dijous 20 de juny es va presentar
El Concurs de víeos de dones

Femitic: Participeu

Salvem el Tibet, un llibre -comic per sensibilitzar

2009-06-24T19:10:00.003+02:00

El llibre “Salvem el Tibet" ho presenten per commemorar el 50 aniversari de la resistència tibetana i com a denúncia de la situació en la que viu el poble tibetà. “SALVEM EL TIBET. 50 anys de resistència” és un atractiu llibre -cómoc molt explicatu de l'historia del Tibet.
La presentació es realitzarà el proper dia 25 de Juny a les 20h a la Fundació Casa del Tibet de Barcelona (C/ Rosselló, 181) amb la presència dels autors del llibre i del venerable Thubten Wangchen, monjo Lama tibetà, representant del Dalai Lama i de la comunitat tibetana a Catalunya i director de la Casa del Tibet a

Barcelona.
Posteriorment el dijous 2 de juliol es presentara a la Libreria Altair. A càrrec de Jordi Rodri, coautor de l’obra i del periodista Toni Arbonès. A les 19:30 h.
El 10 de març de 1959, va sorgir espontàniament una gegantesca manifestació pacífica pels carrers de Lhasa, demanant la independència del Tibet i el final de la repressió xinesa. Aquesta concentració va ser brutalment aplacada pels xinesos. El XIV Dalai Lama va aconseguir fugir de les tropes xineses i va travessar la frontera amb Índia fins arribar a Dharamsala, on van fixar el nou govern a l'exili. Des de llavors la repressió xinesa va anar en augment: abusos, repressió, tortures... L’Administració Central Tibetana manifesta que aproximadament 1.2 milions de tibetans han mort de fam, inanició, violència, o d’altres causes indirectes des del 1950, fet que el Partit Comunista xinès nega. Salvem el Tibet és la nova publicació de la col·lecció de còmics que edita l'associació Trenkalòs amb l'objectiu d'ajudar a comprendre i denunciar diversos conflictes internacionals d'actualitat.
Julia López (moncomunicacio.com)

Cumpleaños de Aung San Suu Kyi todavia presa

2009-06-17T20:14:00.004+02:00

* Les dones a Birmània, principals protagonistes de la Resistència
Conxa Pinós, directora de Birmania por la Paz, va presentar el seu llibre “Birmania, la voz de las mujeres, el dilluns 20 a Casa Asia.Va estar acompanyada per Silvia, ambaixadora de Drets Humans del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación de Madrid. [+info a moncomunicacio]

Actes durant el mes de juny a Barcelona de sensibilització y solidaritat
*Conxa Pinós presenta el libro :"Birmania, la voz de las mujeres" en Casa Asia el lunes 22 de junio

En Barcelona, y con con motivo del 64 aniversario, el próximo 19 de junio, de la líder birmana, Aung San Suu Kyi, Premio Nobel de la Paz y Premio Internacional de Catalunya, se van a realizar diferentes actos.
La lider birmana sigue necesitando nuestra ayuda para seguir liderando el cambio de gobierno y el fin de la dictadura birmana. El 27 de mayo se esperaba su puesta en libertad. Actualmente se encuentra de nuevo en prisión a la espera de juicio.

La Asociación Birmania por la Paz ha convocaf una campaña de sensibilización e información con la realización de diferentes actividades en toda España.
Los actos previstos en Barcelona son:

*17 de Junio. 18,30 horas. Olokuti. (Calle Asturias, 36-38. Bajos.) www.olokuti.com. Cine a la fresca en el jardín.
Proyección de la película " Más allá de Rangún" + debate sobre la situación de la lider Birmana. Daw Aung San Suu Kyi. Con la participación del actor protagonista, el poeta birmano: Aung Ko. La pelicula narra la vida de Suu Kyi y su entrada en la politica.

*18 de Junio. 20, 00 horas. Plaça de Sant Felip Neri. ( Barrio Gótico)
Encendido de velas y noche poética por Suu Kyi. Acordaros de traer una vela.

*20 de Junio. 12,00 horas. Llibreria Central del Raval. (Elisabets, 6. Metro: Liceu/Plaza Catalunya) www.lacentral.com
Cuenta Cuentos " Laca la princesa birmana" con la actriz Alicia Molina y la colaboración de Editorial Proteus. Actividad para los más pequeños.

*22 de Junio, 19,30 horas. Casa de Asia. Barcelona www.casaasia.es
Presentación del libro " Birmania, la voz de las mujeres"
con la autora Concha Pinós y la colaboración de la editorial MTM Editores.

*10 de Julio. 18:30 horas. Fnac Diagonal Mar. Barcelona www.fnac.es
Cuenta Cuentos " Laca, la princesa birmana"con la actriz Alicia Molina y la colaboración de Editorial Proteus

[+info sobre cooperació a Mon Comunicació]

Una vella amb Alzheimer obre "La Caja de Pandora"

2009-06-12T20:22:00.009+02:00

Dijous nit a la plaça de la Virreina del barri de
Gràcia de Barcelona. Tot ple de gent, totes les cadires ocupades i molta gent a terra. El motiu, participar de l’ inauguració de la 17 mostra Internacional de Films de Dones, i aquesta vegada
las de Drac Màgic han escollit una pel·lícula que encara n`s’ha estrenat a les sales comercials: Pandora'nin kutusu (La caja de Pandora).
Aquesta tendra historia dirigida per la turca Yesim Ustaoglu, va guanyar la Concha de Oro del Festival de San Sebastian.

La Caja de Pandora es una pel·lícula sobre la Turquia actual , però sobre tot es una historia sobre tres dones, com es relaciona l’avia (l’actriu Tsilla Chelton broda el paper) amb alzheimer, amb les seves dues filles i sobre tot amb el net que ha fugit de la seva casa i viu amb el seu fill, marginat i sense feina. Ens arriba molt a dins veure com una vella que nos es recorda de res i parla molt poc, posa en qüestió la vida d’una gran metròpolis com Istanbul, que ha separat a tres germans, i que ja no recorden els seus punts en comú, fins que una trucada nocturna les alerta que la seva mare ha desaparegut a la costa de la mar Negra, la seva terra natal. Tots tres es posen en camí per anar-la a buscar, però aquesta nova convivència després d’anys de poca relació destaparà tot el que el temps havia enterrat. Un drama familiar del turc Yesim Ustaoglu que es va projectar a Sant Sebastià. [+ info i video sobre la caja de Pandora a El Periódico i al Mundo]

[+info sobre el festival a Món Comunicació)

Sin són modernes, per què no disfressar-se de modernistes?

2009-05-29T18:36:00.004+02:00

Festa amb concert del Trio Chikiboom, Tabalada, i menjar comunitari

Va ser en la Festa Major de la Dreta Eixample de Barcelona, el dissabte 23 de maig: Festa modernista que animen el veïns/veïnes, i la representació del comerç del barri, que van organitzar la 6a Festa del Comerç amb Fira modernista. El carrer Girona , entre els carrers Aragó i Diagonal, que va estar tancant al trànsit des de el 22 al 24 de maig, i per uns dies ens podien imaginar la ciutat fa un segle i mig, amb les burgesos i burgeses passejant pels seus carrers recentment estrenats. Viure al anomenat “Quadrat d’Or era (hi és) un símbol de poder adquisitiu i d’ascens social. Malgrat tot al final del XIX que tothom que podia comprava cases per aquesta zona, els representants més genuïns de l’aristocràcia barcelonina resistien visquent en els seus palaus del barri Gòtic i Ciutat Vella. Nosaltres per una estona en gaudit de la festa, i també ens han disfressat o ens adornat amb algú detall “Modernista”

[Julia López, moncomunicacio.com]

Susana Villafañe rep el premi a la millor actriu de llargmetratge als Premis Tespo 2009

2009-05-04T23:06:00.013+02:00

Més de 30 premis entregats en una nit inolvidable...

Susana Villafañe, actriu i escriptora, molt atractiva, vestida de negre, ha gaudit junt a les seves amigues i amics de la festa, així com de la admiració del seus companys de la Associació d'actors i actrius de Catalunya.

Per primera vegada l'UAAC otorga els premis TESPO en la categoria d'interpretació. El divendres 8 de maig en una ceremonia d'oscar, amb desfilada per la catifa vermella d'actors, actrius, directors, etc, un sopar de gala i un posterior i animat lliurament de premis, amb música, dansa i espectacle teatrat inclosos, .que va durar gairebè quatre hores. Tot a l'Hotel TRYP APOLO [+info a uniodactors.cat/]

Susana Villafañe, actriu amb llarga experiència al mon del cinema i el cabaret, ha guanyat el premi com millor actriu de llargmetratge, per la seva interpretació magistral a : “El gallo rojo”, del director Juan Serra; pel.licula que s'estrenarà properament.
Pots mirar el trailer de la pel.licula

Susana Villafañe i unes amigues al Paraigües de Barcelona

Más información: Món Comunicacio/cinema
Julia López

La Fira de la terra per gaudir i compartir tantes coses...

2009-04-19T13:38:00.008+02:00

Han estat dos dies de replantejament vital i personal. Et tornes a preguntar sobre tantes coses... És correcta la nostra forma d'alimentar-nos?, Podríem augmentar el nostre benestar personal amb el ioga o altres pràctiques de relaxació?. Perquè no apuntar-nos a aquesta teràpia que ens vindria tan bé?. Segur...però la majoria (crec) seguim amb la nostra vida, estrès, malalties diversas i alimentació de " super "En cada edició ens fem gairebé les mateixes preguntes, i adoptem les mateixes bones intencions: "be ara ja toca"… "tampoc no és tan car", "són teràpies necessàries, i... " o "ja no val l'excusa de la falta de temps... "I és que participar en la Fira de la Terra, durant el cap de setmana que dura (en aquesta ocasió ha estat durant el 17 i el 18 d'abril) sempre és un plaer, i una immersió en altres formes de vida (que també poden ser nostres si ens ho proposem, no?), una presa de consciència i de sensibilització sobre la destrucció de la naturalesa (a tot el món), sobre el maltractament i l'experimentació amb els animals (habian uns gossets preciosos per adoptar). Un horror mil vegades denunciat amb el que cal acabar (veure reportatge en món comunicació). Tantes i tantes propostes alternatives per a ja. Vegem el que ens expliquen, els propis participants... ( +info sobre la Fira a Món Comunicació)

10 veus de dones als deu anys de l'Auditori

2009-03-24T18:00:00.004+01:00

L'Auditori ha celebrat el seu desè aniversari, i ho va fer canviant les espelmes del pastís per la celebració de'un concert inolvidable. Deu de les millors veus femenines de Catalunya han cantat el dissabte 21, al recital "10 veus, 10 anys a L'Auditori".

Un concert col.lectiu i individual, un veritable cant a la dona i a la maternitat, des de 10 dones molt diferents que una a la altra es van entregar el testimoni d'una rosa. Les veus d'Ari Puello, Beth, Dolo Beltrán, Helena Miquel, Laura Simó, Lídia Pujol, Mone, Névoa, Txell Sust i Sílvia Pérez, amb l'acompanyament d'un grup dirigit per Llibert Fortuny. Cadascuna ha interpretat una peça que gira al voltant del món de la dona. Fins i tot, algunes artistes han compost la peça expressament per a l'espectacle. I al final del recital, les deu dones uniran les seves veus per cantar la popular cançó de bressol "El noi de la mare".
El repertori ha inclou registres de pop, jazz, flamenc, hip-hop i fado en una vistosa exhibició d'eclecticisme, amb cançons inèdites de Dolo Beltrán i Helena Miquel. Al concert les veus i els estils s'han convinat a la perfecció i en algunes de les actuacions s'ha arribat a moments de la màxima complicitat amb el públic.
[+info a Món Comunicació/Cultura]

Assamblea de dones oberta a la plaça dels Angels

2009-03-08T11:11:00.002+01:00

Es van convocar a partir de les 5 de la tarde al mig de la plça dels Angels, entre el blanquísim edifici del MACBA, i el convent dels Angels, per parlar al aire libre i amb llibertat de les dones, del 8 de març, del que hen reivindicat des de sempre, i el que encara tenim que reivindicar. Un assolejat dissabte 7 de mars, en el que unas 30 dones joves i no tant joves feministes, es van reunir i van gaudir de la presència de les altres, del sol i del ambient de la plaça. Una acte convocat per la Comissió 8 de mars per recordar . enhorabona per la iniciativa.

ver el video en Youtube

Oscars de la Sxgae, por la libre reproducción de la creatividad

2009-03-02T23:19:00.004+01:00

Fue una fiesta preciosa. La entrega de los Oscars Sxgae 08.
En el Apolo. Mes de octubre. La sala llena de gente guapa, la mayoria joven y moderna. Amantes del copy-lef y de creatividad digital. Todos y todas defendiendo lo mismo: que la propiedad intelectual no sea un negocio, el negocio de unos pocos. Que internet siga funcionando como una red abierta y democrática en la que se pueden compartir todo tipo de archivos, música, películas, fotos, etc...

Mirar el resumen de la fiesta, o en la misma página de los oXcars . Interesante en Youtube, el resumen televisivo del evento.

También ofrecen un taller práctico de presentación con una live session copyleft de cierre. +info sobre el taller.

Mirar el vídeo en Youtube.

Shura, una pel.licula que cal veure

2009-02-01T20:03:00.001+01:00

Barcelona, 31 de gener 2009. Julia López

Us recomano amb tot el cor que visiteu l’exposició de Dones d’Afagnistan contra l’oblit de Gervasio Sánchez, que romandrà oberta fins al 8 de febrer a la Residència d’Investigadors de Barcelona (Carrer Hospital /Egipcíaques)
I quan aneu a veure-la, no us perdeu la projecció de “Shura”, un documental realitzat entre 2007 i 2008, amb les dones d’Afganistan, víctimes de les guerres i de la situació del seu pais, on parlen sense embuts del que va passar al seu entorn, denunciant amb dades de primera mà, els assassinats, violacions i la repressió en què encara viuen…. El documental realitzat per Mapasonor, s’ha dut a terme gràcies a la feina a Kabul, de Mònica Bernabè, la presidenta de ASDHA. Consulteu el reportatge sobre les Jornades “Les dones contra l’Oblit i la Impunitat“, realitzades des del 20 al 22 de gener 2009, a la mateixa Residència d’Investigadors, publicat a Mon Comunicacio.com/dones
Posted in General No Comments »

2008-12-22T23:54:00.002+01:00

Julia López us desitja bones festes

i que passeu una bona estona

fent el meu trencaclosques
són peces molt diverses

però al final encaixen...

Juga amb mi, clica aqui

Els mitjans segueixen tractant la violència contra les dones com un fet aïllat

2008-11-25T12:07:00.007+01:00

Les manifestacions del dimarts 25 de novembre, Dia internacional en Contra de la Viòlencia ver les dones, han tingut molt d'èxit a tot el pais. A Barcelona a tingut lloc una manifestació que ha acabat molt emotivament a la plaça de Sant Jaume. Informatius de televisions com BTV, La sexta, , TV1, o TV3 han donat molt bona cobertura als actes del Dia internacional contra les violències vers les dones. Sobre tot TV3, ha emitit reportatges molt bons i ha fet un tractament de tipus positiu de les noticies, i amb una clara perspectiva de gènere.

Baix hi ha la crónica d'una de les taules rodones organitzades per la Plataforma, al Espai de Dones Francesca Bonnemaison, durant el IV Fòrum contra les Violéncies, en la que es va tractar d'esbrinar el paper dels mitjans en la solució d'aquesta greu problemàtica social.

A la taula Rodona, sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans, van parlar periodistes, investigadores i escriptores reconegudes feministes: Gemma Lienas, Maricel Chavarria, Dolors Comas i Elvira Altés.
Aquesta taula formava part dels actes del IV Fòrum contra les Violències de Gènere, que va tenir lloc a la Bonnemaison des del dijous fins al dissabte a la tarda.
Totes les ponents van estar d'acord en senyalar la resistència dels mitjans de tractar la violència contra les dones com un fet social i polític del mateix nivell, que el terrorisme, i començar a treure les noticies tràgiques de violència contra les dones fora de les seccions de "successos". També van defensar, que havia que deixar d'incidir en la victimizació de les dones i tractar-les com a protagonistes actives d’històries en desenvolupament positiu, i explicar les seves experiències com a sobrevivents. "Cal tenir en compte – va comentar Elvira Altes, periodista, directora de "dones", i professora de l’UAB, que segons un estudi que he realitzat en un seminari amb el alumnat de periodisme, que l’augment al 22 % de la presencia de les dones a les noticies, tan de mitjans impresos, com de radio i televisió, ve donat pel seu paper com a víctimes”

Gemma Lienas, escriptora i presidenta de 'dones en xarxa', per la seva banda , va explicar la seva experiència com a "columnista" opinadora als mitjans, i la seva lluita per fer comprendre als editors cap, la importància de adoptar la paraula "gènere" que ja està integrada en la llei contra la violència. Maricel Chavarria, redactora de la Vanguardia, va afegir a les paraules de Lienas, una anècdota concreta, de com en un titular seu a una entrevista feta a aquesta escriptora, el cap d’edició va canviar la paraula “injustícia de gènere” per “injustícia sexual”, i va remarcar que malgrat que els "mitjans “seriosos” – al contrari dels programes televisius grocs - havien evolucionat bastant en el tractament d’aquest tipus de noticies, encara volien explicar les coses com causa- efecte, sempre buscant i justificant el fet tràgic, pels problemes de l’autor dels fets o per les característiques de les víctimes.

Dolors Comas que va explicar detallament la feina que fa en al direcció del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) estava molt d’acord amb les seves companyes de taula que cal canviar la manera d'explicar les coses als mitjans, i que es necesari adquirir un aprenentatge i tenir una sensibilitat social per tractar les noticies amb perspectiva de genere. “Estic d’acord –explicava- en que també es violencia tractar a les dones des de un punt de vista secundari i passiu. Els fets tràgics de violència son la punta de l’iceberg, de una manera discriminatoria de veure a les dones. En el debat posterior es van tractar molts temes polémics, i alguna participant es preguntava si es possitiu o no la referencia continua que ara es fa sobre el número de vícitmes "saber que ja són 78 les víctimes d'aquest any, sembla que podria exercit d'efecte- crida, i 'estimulars' a realtzar mes fets violents contra les dones"- Les ponents no van a esta d’acord en aquesta tesis, per què cal analitzar les histories personals, comprovar les dades i donar-se compta que els assesinats a dones estadisticament segueixen gairebè igual, tant si surten o no a les noticies. L'exemple va ser el periode electoral al mes de març que en dos dies es van produïr quatre asseinats, que no vna tenir cap resposta oficial, i els mitjans van seguir donant la majoria del seu espai a les candidatures polítiques”. Chavarria, va afegir que el que era molt necessari remarcar el número d'assesinades. I que precissament ara, amb l'aceleració digital i la pressa en que vivin, molts mitjans tornavan a titular les noticies en pla macabre i aïllat, pasant de les "recomenacions" en el tractament d'aquest tipus de noticies. Segons ella el model a seguir sería model de informació que desenvolupen pels accidents de transit, que busca estimular la prevenció però també per donar visibilitat als "supervivents" . "En quest cas, es tractaria de donar protagonisme a tantes i tantes dones que han superat la violència en la seva propia persona o en el seu entorn, però que en molts casos pateixen consequències fisiques i psiquiques, i que tenen moltes coses a dir. Tenim que acconseguir que les dones siguin noticia no únicament quan ja estan mortes".
[+info dones a Mon Comunicació]
Text i fotos: Julia L. Tremols. Vídeo de Carles Puchades.

La violència s'exerceix cada vegada que..

2008-11-24T12:41:00.000+01:00

Interessant el Manifest de Karme Freixa sobre quan s'exerceix violència contra les dones. Consultar i votar el blog que comparteix amb Susana Kosta

Improvisació musical per no oblidar.

2008-11-17T16:24:00.011+01:00

El migdia del diumenge 16 de novembre, va ser màgic i inovidable. Amb un concert música única i irrepetible a l'aire lliure. Era la primera actuació pública de la BIB (Banda d'Improvisadors de Barcelona), que aviat seràn famosos i coneguts. Segur. De moment el segon concert és aquest dilluns 17 de novembre a les 8 a l'Apolo de Barcelona, i després vindràn altres concerts Esperem! Hem d'estar alertes.

Una amiga em va convidar al Convent de Sant Agustí, perque hi havia un concert del BIB, un grup Big Band d'improvisació de jazz i música contemporània, en el que actuava el seu fill, Javier G. escudero (component del grup TWELVE), i la seva companya, Olga, també música (Veure fotos).

I vam gaudir d'un concert increible, de un grup de 12 músics molt ben compenetrats, i un director genial, que van demostrar que del silenci es pot anar fins a l'infinit. Al Convent de Sant Agustí, tothom assegut al pati, al sol o l'ombra, gaudien d'un concert únic, sense distreure's per res. El soroll ambient, alguns nens que cridaven al fons, el vol d'alguns ocells, o una màquina llunyana que es parava de cop, formaven part de la simfonia de la contemporaneitat que es deplegava pel antic recint de pedra antiga.

Els músics estaven superconcentrats, atents al llenguatge de mans, ulls i gestos diversos amb que el director els orientava. Com ens va explicar més tard el director, Pablo Rega, un músic gallec de gran experiència en la direcció, per fer aquest tipus d'improvisació, "que mai saps com sortirà" ell aplica el mètode de signes musicals de l'escola de Buch Morris. Entre els musics estaven Olga Àbalos (saxo alt), Tom Chant (saxos, tenor i soprano i clarinet baix), Xavi Tort (trompeta), Javier Garcia Escudero (baix). Quicu Samsó (bateria), Eduard Ataba (contrabaix i baix elèctric), Ignacio Lois (guitarra eléctirca), Marc Egea (viola de roda, duduk i Tárogáto) i Juan Crek, veu i recitació. [Veure més sobre el Festival de Música Independent a Indigestio]

Deixem que ens expliqui sobre ells mateixos la seva publicitat:" La improvisació parteix del silenci. A partir d'aqui els músics es van posant en marxa assumint un o diversos rols en funció del que s'escolta, o del que està a punt de passar, (...) i segueix a Món Comunicació/música

[[Fotos i vídeo: Carles Puchades ]]

Miriam Makeba ha muerto ¡Viva Mama Africa!

2008-11-11T10:38:00.010+01:00

Un pequeño homenaje

en el recuerdo

Ayer justo te recorde en toda tu magnitud y grandeza. Cuando estuviste en Barcelona durante el mes de enero de este año 2008, para tu último concierto en el Palau, me sitúe a tu lado en la mesa de la rueda de premsa. Estaba embelesada escuchando tus palabras y ¡oh! Sorpresa. Te pusiste a cantar a pelo, y sin avisar. Ninguno de los presentes lo esperábamos. Por suerte yo, llevaba mi pequeña cámara de fotos Canon, y pude hacerte una corta película de ese momento mágico (mirar abajo). Gracias a la ayuda de mi compañero Carlos, pude colgarla, en Yootube (en donde hay más pelis tuyas), y también, junto con la crónica, en nuestro espacio web: Mon Comunicació. Esa película ha tenido muchas visitas, y me han mandado muchos mails, con este sencillo mensaje "Gracias por compartir este tesoro".
Lo que explicaste allí y después en la entrevista que concediste a los medios, fueron palabras de una persona sabia, activa e incansable luchadora contra las injusticias del mundo, politicamente lúcida y radical y personalmente libre y comprensiva.
¡¡¡El concierto fue tan emocionante!!!. Tu voz es (y seguirá siendo, aunque ya no estes entre nosotros) tan maravillosa y única. Con la edad, con tu infinita experiencia, has convertido tus canciones y tu música en la mejor sinfonia y en una caricia para los oidos. Ya formas parte del patrimonio de la humanidad.
Y aunque digan que has muerto, tu no te has ido, ni te irás nunca. Sigues en nuestros corazones y en nuestro recuerdo. Tu voz se seguirá oyendo entre las y los más pobres del mundo entero. Estás entre las primeras notas de la música que ahora mismo están aprendiendo la gente que destacará en el futuro, y dentro de poco resonará en los conciertos. Seguirás junto a los grandes de la interpretación y de la composición para los que siempre has sido un ejemplo a seguir...
Sigues escondida detrás de tu "Pata, pata" con tu gran humanidad y una sonrisa picarona que parece querer decirnos: "aqui os espero, hacer algo ya porque el mundo sea un poco mejor, ¡coño!.."
Julia

[+ info sobre su muerte en Italia, Womensnet, La Vanguardia y en BitacoraMakeba]

Ayer justo te recorde nuevamente porque me escribieron sobre este vídeo

La boda a prop de l'Atles, i la infantessa

2008-10-31T23:12:00.004+01:00

A Marràqueix, la ciutat de les "mil una nits" tot es possible

Aquesta ciutat bulliciosa marroquina, envoltada de muralles, i de acollidores tones ocres, de terra vermella, és el lloc escollit pels milers i milers de turistes de l’estranger, que la visiten, sobre tot a l'estiu, però també es un lloc de turisme interior i de pas. Les altíssimes i magnifiques muntanyes que la envolten, a uns 60 Km cap a baix, són una veritable frontera natural que deté el desert del sud, i del antic territori saharià, ara incorporat al Marroc, que ho promociona com l’alternativa més exòtica a prop de l’oceà Atlàntic.

Malgrat que a la ciutat les tradicions, encara se imposen per tot arreu, també a aquesta ciutat tan antiga del Marroc ha arribat la modernitat, el canvi, i els nous estils de vida de la gent més jove s’imposen. Sobre tot, i em crec que no es una suposició massa equivocada, que les modes i formes de vestir més occidentals tenen molt a veure amb el major poder adquisitiu de aquesta gent, que tant és diferencia de la resta, i que veiem per tots llocs als estrets carrerons de la ciutat , i a la gran plaça, centre de vida comercial i turística de la tancada Medina

Però en quan sorts d'aquest centre i dels laberíntics de carrers que ho he envolten, les contradiccions socials queden més a la vista, per molt que les autoritats marroquines hagin envoltat les dues bandes de les carreteres de sortida, de més i més murs, al estils de les muralles de la ciutat, que a la vegada tapen a la vista dels cotxes i als vianants, al visió dels nombrosos barris pobres, plens de txaboles i de cases de palla, que conformen la perifèria, però que també conviuen amb les grans mansions, envoltades de molt verd i camp, que també queda ocult als ulls dels curiosos.Diuen que Marràqueix és una de les ciutats més verds del Marroc, i ens comentava un irònic i divertit comerciant berber, que és el verd de la ciutat és molt semblant al dels bitllets que alguns acumulen”. Entre altres negocis florescents , diria jo, gràcies a l’exportació europea de tant i tants productes artesans. Una explotació, en la que nosaltres el turistes, encara que hagin visitat el lloc per feina (1), també col·laborem en mantenir. Tothom intenta comprar al preu més reduït possible. És el joc: “quant costa això?”: “tant”, et contesten. “Ni parlar-ne? “-dius, , “Quant pagaries?, de seguida diuen, i tu proposes la meitat, i al final et creus que has sortit guanyant. Què bons venedors que són, i nosaltres què innocents¡

Tornem a la tradició, i malauradament, encara que el respecte pel paisatge natural (i que no canviï) domina a enlloc, també les costums s’han quedat com molts segles abans. El nostre grup participa de la cerimònia nupcial d’una núvia i la seva escolta. La veien sortir de la seva casa, després de que hem menjat aquest últim poble al costat del riu, envoltat de les muntanyes nevades del Atlas, i al que es pot arribar en autobús.

Tot un grup de gent d’aspecte molt pobre, però cantant alegrement, baixen pel riu des del poble de més a dalt per a recollir a la núvia al poble on està el nostre grup. La portaran una mica tapada amb un preciós vel blanc, a casa del nuvi. La canalla que envolta aquesta desfilada no vol fotos, es diverteixen ocultant- se amb rialles. Tot el contrari del que al dia següent farien els nens benestants quan sortien d’una escola de un poble al costat de Marraqueix.

M’agradaria poder parlar més d’aquestes muntanyes màgiques i de la seva gent, sobre tot de les dones, que encara netegen la roba a la vora del riu, però el nostre grup ja ha vist bastant, encara que no son encara les tres de la tarda no ha volgut arriscar-se a fer una excursió que pot durar no més de dues hores. Què farem¡, cal aceptar la “democracia” del grup. Així es la vida. Al menys, per a nosaltres.

Julia L. Tremols
(1)Prometo que explicaré més coses, i publicaré fotos, però ara per ara tinc que seguir la meva feina sobre el Encontre Internacional que van fer a Marràqueix

Foto meva amb el simpatic txòfer del nostre autobús, sociòleg, de professio.
.

De Marràqueix a Barcelona, tot segueix igual, o no?

2008-10-28T18:47:00.002+01:00

Fins quan els concursos de Bellesa de dones?

Vaig tornat de Barcelona el dissabte 25, després d‘un viatge de 8 dies a Marràqueix, per participar en la III Trobada Mediterrània de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere, i encara que venia d’un lloc fascinant, estava molt contenta de tornar a la nostra estimada modernitat del segle XI. Però, el primer que en trobo al meu mail, és que una de les agències de musics i festivals més reconeguda: Bordeline; organitza el 1 de novembre, Concurs: Bellesa de Catalunya, os sigui, una altra vegada tornem a promocionar les “misses” a la catalana, reivindicant l’atractiu físic com principal dot de els dones ( per ninguna banda he vist que també vagin a escollir prototipus de homes ben fets (en el sentit físic, es clar).I no sols això, Hi ha més. Després, vaig veure al migdia l’informatiu de TV3, i em expliquen una noticia amb certa gracia. Sembla que per fi ja està aquí (com ho han dit tantes vegades¡¡¡) el robot que et neteja tota la casa, escombra, quita la pols, deixa transparents les finestres, ordenada la cuina...). Encara que si et fixes una mica més, i mira per on...et dones compte, de que la màquina., li han fet cos de dona. Tal com sona, amb una cara inexpressiva, però amb formes arrodonides de dona. Bé ja queda clar, a qui afavorirà un monstre cibernètic d’aquesta categoria. Ens anirà tant bé que, ja no necessitarem demanar ni conciliacions laborals, ni un altre ùs més just dels temps de feina, socials i d’oci.

Vaja¡ i jo que pensava que venia d’un lloc que semblava sortit del passat de “Les mil i una nits”. Veritablement divers i multicultural: en Marràqueix, l’ambient (els carrers, l’artesania, els edificis, les costums) es barregen de la manera més increïble, amb allò de tipus medieval, i amb el més modern. Entre d’altres coses, hi ha parabòliques en moltíssimes vivendes (fins i tot , les més modestes), hi ha molta Internet en “cibers” i suposo que, també a les cases, molta gent va amb els mòbils parlant en veu alta, i circulen una gran quantitat de motos – tipus “mobilettes” , que et poden atropellar sense donar-te compta.

Be, a la nostra trobada internacional, en el que hem participat gairebé un centenar de persones de mols països, que em pogut fer al local de l’Associació EnnaKhil pour la Femme et l’Enfant, amb seu a aquesta ciutat, els dies 23 i 24 d’octubre, hem comprovat que encara que nosaltres la polèmica de “vel si, vel no”, ens ha fet creure que les dones als països àrabs es troben en una situació molt pitjor que la nostra, com en tots els llocs del món hi ha de tot. Es cert que al Marroc, sobre tot a la zona rural, encara hi ha un 40 % de dones analfabetes, però a les ciutats la majoria de les dones pateixen semblants discriminacions personals i socials, que als nostres llocs occidentals: Moltes d’elles, encara que en més petita quantitat han arribat a llocs polítics de responsabilitat, i d’altres són considerades professionals de primera. Però d’això i del ric intercanvi fet durant aquests dies es altra historia que mereix altre article.

Julia.L.Tremols

Ah¡ Això del robot ho podeu comprovar a la web de tv3

El perquè de la disminució increible de dones a L'Índia

2008-10-02T12:06:00.007+02:00

Quan les dones hauran desaparegut: El sacrifici de les nenes a l’Índia i a l’Àsia

Estic llegint el llibre “Quan les dones hauran desaparegut” de Bénédicte Manier, periodista índia que viu a París (França) i treballa a France Presse. Un treball molt be documentat sobre la sistemàtica desaparició i assassinat de milions de nenes i de dones joves ( la majoria d'aquestes al poc de casar-se), a l’Índia i l’Àsia. Vaig llegint el llibre emocionada. Un capítol cada nit, i sempre acabo plorant. D'altra banda cal tenir en compte, que el fet de que hagin menys dones a tot arreu, ha posat en perill a les dones més joves, i moltes d'elles són víctimes de xarxes de venda i prostitució. O són víctimes de violència i violacions col.lectives.
Hauríem de fer alguna cosa per lluitar a nivell internacional contra aquest feminicidi quotidià . Com diu la autora es pot parlar de “feticidi”: " la màxima discriminació contra las dones, no deixar-les néixer o créixer quan ja jan nascut"

En qualsevol població del món hi ha més dones que homes, excepte a Àsia, on tot un sistema cultural, econòmic i social s’encarrega de fer desaparèixer les nenes, abans i després de néixer. Segons estimacions del programa de Nacions Unides per al Desenvolupament , a l’Índia “mancarien actualment 48 milions de dones”, i una situació semblant troben a la Xina, Afganistan, Bangladesh i Paquistan. Segons diu l’autora en una entrevista publicada a Ameco Press, al novembre del 2007, “en conjunt, el déficit de dones sería d’uns 100 milions es dir, aproximadament tota la població de Méxic”.

I el pitjor de tot és que l'augment d'assesinats de dones i de realització d'avortaments selectius de fets femenins (des dels anys 80 amb la popularització de les ecogràfies) passa en la seva major part entre les classes mitjes i altes. Des de fa anys les nenes pobres tenen més possibilitats de nèixer i creìxer més que les que provenen de families benestants.

Si voleu comprar el llibre que ha Catalunya ha publicat Pagès editors el troben a la Llibreria Ona (en català ) i en castellà a la Llibreria de Dones a Internet: Autoras en red” está en castellano.

Al Blog “Cuaderno de Mujeres” es parla també del tema i es reprodueix l’entrevista a Bénédicte Manier, que li va fer Imma Sanchís en La Contra de La Vanguardia. També es molt interessant la publicada a La Voz de Galicia (veure foto de l'autora a baix).

(Text extret de La contra de la Vanguardia)
"Saca su libreta llena de notas y apuntes exhaustivos, resumen de su estudio que analiza causas y posibles consecuencias de esos cien millones menos de mujeres que de hombres que hay actualmente en Asia, especialmente en India y China, fruto de la explosiva mezcla entre modernidad consumista y tradición. "Desde la década de 1980, la ecografía para determinar el sexo y el aborto se vienen utilizando a gran escala para eliminar a las niñas, produciéndose un feticidio; lo que no ha provocado que desaparezca el infanticidio ni la desatención". Una población de varias decenas de millones de hombres solteros es algo que jamás se ha producido en la historia y sus consecuencias son difíciles de prever".

Lectures molt recomanables per a “crèixer” y volar

2008-09-23T23:47:00.007+02:00

En record de Carles: Adéu i fins ara

Per recomanar aquestes lectures de més a baix, explico una mica la meva intimitat. Crec que l'etapa millor de la meva vida ja s'ha acabat, però cada día surt el sol i tinc per endavant una a nova vida en solitud. Està be. Soc lliure i seguint les sàvies paraules de Krishnamurti , no penso fugir i cercar companyia. Més be al contrari, m’endinso amb plaer en la soledat creativa. La meva vida en parella ja s’ha acabat. Estic al principi d’una nova etapa.

Després de 7 anys de convivència, ens en separat, i els dos hem decidit seguir camins diferents. ¿Podrem sent amics de veritat”? El temps ho dirà. Ara el que hi ha és dolor i frustració. Per suposat, teniu que viure la perduda i fer el dol. Però no hem pogut ni hem sabut fer una altra cosa que deixar d’estar junts. Si ja ho se: “Nosaltres semblaven la parella ideal” per tota la gent que ens coneixia. Si és veritat, ens estimaven amb bogeria, però, a vegades, ja ho sabeu, les aparences enganyen.

L’hem compartit tot. Vida, oci i inclús feina... feina agradable i solidaria. Hem fet navegacions reals (ver vídeo de més a baix) i navegacions “virtuals”. Junts van crear Món Comunicació ( la meva web com a periodista) i també van obrir aquest blog (a la costat dret encara està un enllaç al seu espai personal (el blog d’enCarles) Moltes i moltes inoblidables hores en el mar, y moltíssimes més al front de l’ordinador (junts o separadament). Soledat: un nou estat per a crear

Adaptar el meu entorn, al meva casa a mi mateixa, renovar l’ambient, la decoració, els detalls s’han convertit en les meves primeres tasques creatives “manuals”. La següent fase -en la que ara mateix estic – és més complicada. Ser veritablement autosuficient i solucionar tots els problemes “tècnics” d’una llar. Si, això, d’arreglar les coses que s’espatllen, fer foradets a la paret, posar llums, etc. Tot el que la meva parella feia naturalment. Una tasca que havia assumit amb eficacia, com a resolució de problemes.

Evidentment, a vegades encara l‘hi tingut que demanar alguna ajuda, però estic fent el possible, però fer –ho tot jo tot soleta. I em sento orgullosa. Prendre la decisió de separar-se no es fàcil, i més encara quan gairebé t'has sentit tan estimada. Em sentia com una persona que, en el meu entorn, em tenien una mica d’enveja: “ Vaja sort la teva, amb un senyor tan maco i carinyòs”.

I sense més “rollo” passo a recomanar els llibres que m’han ajudat a sentir-me bé. Alguns d’ells són sobre la “felicitat”, altres obre l’amor i la soledat, o sobre l’envelliment i la renovació, estudis sobre el “cap”: Gairebé tots, llibres de filosofia i creixement. Res a veure amb manuals d’autoajuda. Molt respectables, però no adients per a la meva etapa de retrobament interior i replantejament vital.

Llibres recomanats

:-) "Sobre el amor i la soledad": Recopilació (en castellà) dels discursos de Krishnamurti, des del 1949 fins al 1975. Sembla que són reproduccions de les seves paraules recollides en cinta magnetofònica (Editorial Kairós). La seva filosofia, i el seu concepte del amor “global” semblen d’una modernitat increïble. [+ sobre Krishnamurti]

:-)“La formula de la felicitat” de Stefan Klein (com s’originen els sentiments positius) Columna 2003: Un bon relata u i una bona recopilació filosòfica i científica sobre les investigacions científiques cerebrals, per esbrinar com s’originen els sentiments positius. Un altre llibre sobre aquest tema es "Viatge a la felicitat". La recerca de la felicitat és una de les gran aventures humanes. Tal com explica Eduardo Punset en el pròleg, el viatge a la felicitat acaba de començar i el seu final és incert"a recerca de la felicitat és una de les gran aventures humanes.

:-)“Cuerpos sin edad, mentes sin tiempo” de Deepak Choopra, el gran maestro espiritual: Colección Vivir con plenitud. Ediciones B 2008 (*) Per replantejar-se patrons de comportament adquirits, creences falses, estereotips i posar en qüestió el que es creu sobre l’envelliment i la decadència.

:<)“El secret” de Rhonda Byrne. Edita per Entramat 2007. Recopilació de frases sabies de molts del gran filòsofs, terapeutes e investigador socials, del món, sobre diferents temes. Curiòs i pràctic alhora. El secreto (en castella) ha segut uns els llibres més venuts aquest any.

J “La revolucion Positiva” d’Edward de Bono. Colección Vivir con Plenitud (*) 1997 Edorial Paidós. Desenvolupa 5 principis sobre el pensament positiu.

:>)“El cerebro femenino” de Louan Brizendine RBA 2007. Interessant comprovar les diferencies cerebrals i a on en poden portar aquestes diferencies si no les tenim en compte
( o al contrari, si ens preocupen massa)

(*) El llibre de la col·lecció “Vivir con Plenitud” es poden aconseguir a un preu irrisori al gran magatzem de reciclatge i venda de CARITAS a Poble Nou( Cristobal de Moura /verneda)

Cuanto mayor soy mejor me siento

2008-09-18T22:58:00.005+02:00

De acuerdo con Nancy Huston, la escritora que acaba de Publicar "Marcas de nacimiento" sobre su niñez.
55 años, aspecto jovial, experiencia, trabajo y amor.

Su trayectoria vital es un poco la nuestra , aunque lo que nosotras hayamos vivido haya sido más de estar por casa. Pero cuantas, como ella, yo misma, sentimos que cuanto mayores nos hacemos mejor nos sentimos.

Somos capaces de hacer tantas cosas y de estar tan disponibles, pero podemos mirar con más tranquilidad lo que nos rodea sin agobios ni falsas expectativas. Mientras la salud nos acompañe y el amor por la vida nos ilumine un poco el camino. Seguiremos adelante, aunque nuestra "obra pública" sea invisible para al gran mayoria.

En la entrevista que le hace Imma Sanchis en la Contra de la Vanguardia, Huston reconoce que ha buceado a fondo en su infancia y solo ha salido al exterior cuando realmente necesitabaa ire para respirar.Y así cuando Sanchis le pregunta: ¿Qué ha descubierto escribiendo sobre la infancia?, ella contesta: "Los sentimientos políticos más violentos se forman en la infancia. Cuando los niños ven a sus padres trastornados, frustrados, enfadados, con miedo por algo que ocurre en el mundo exterior, al no poder razonar sufren un impacto fortísimo y cuando son adultos hacen todo lo posible para corregir ese mal y para vengarse; por eso creo que tendremos guerras para siempre jamás"

Aún no he podido comprar el libro, pero prometo que lo haré. "Marcas de nacimiento", editado por Salamandra y La Magrana en catalán, premio Femina, narra cuatro infancias en cuatro momentos históricos distintos, desde hoy hasta la Segunda Guerra Mundial, y da que pensar.

Julia

Preocupación y repudio de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género por el robo a oficinas de CIMAC en México

2008-07-30T23:37:00.001+02:00

Comunicado de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género

La Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, manifiesta su profunda preocupación por el robo ocurrido esta madrugada en las instalaciones de la agencia de Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC) en México, cuya consecuencia material fue la pérdida de computadoras, archivos y otros equipos de valor, según lo consignado por las compañeras pertenecientes a esa prestigiosa agencia de noticias.Exigimos a las autoridades de México una profunda investigación del hecho, su esclarecimiento y la rápida identificación de sus autores, habida cuenta que episodios de estas características –que en otro escenario podrían ser sólo objeto de una crónica policial- en México adquieren dimensiones cuanto menos alarmantes.En efecto, no es posible soslayar el informe de la Federación Latinoamericana dePeriodistas, que resalta la difícil situación en que viven actualmente nuestr@s compañer@s en México, al resaltar que "la violencia contra reporteros es cada vez más grave" y en todos los delitos "impera la impunidad; en ninguno han sido detenidos los autores intelectuales, y todo por la falta de decisión política de las autoridades federales".El mismo informe señala que "la cada vez más difícil labor periodística -debido a los constantes atentados y agresiones-, requiere de fortalecer sus instituciones gremiales".A ello se suma la impecable trayectoria de CIMAC Noticias hacia la construcción de una cultura de respeto a los derechos de las mujeres y a la equidad de género en los ámbitos social, económico, cultural, educativo, político y de salud en la Ciudad de MéxicoEsta trayectoria, no pocas veces ha confrontado no sólo con delincuentes del hampa organizada, sino con personas enquistadas en el poder de dudosa vocación democrática y confesa mentalidad reaccionaria y machista.Queremos creer que se trató de un robo común, consumado por ladrones de a pie. Pero por las mismas circunstancias anteriormente enumeradas, exigimos en nombre de la comunidad internacional de periodistas que agrupa a nuestra Red, un rápido esclarecimiento del episodio por parte de las autoridades de México.

Sobre la nova campanya del Ministerio de Igualdad

2008-07-30T18:32:00.001+02:00

Barcelona, 11 de juliol de 2008

Sobre la nova campanya del Ministerio de Igualdad

Aquesta setmana, des del Ministerio de Igualdad, s’han presentat tres anuncis de caràcter institucional que volen promoure una sensibilitat social crítica contra els homes que maltracten les dones. La iniciativa ens sembla excel·lent, no obstant, considerem que hi ha certs aspectes a resoldre, sobretot a la qüestió de responsabilitat social a que fa referència.
Des de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, no acabem d’entendre quin és el motiu pel qual un d’aquests anuncis, protagonitzat per nens i nenes, reclama a la mare que no aguanti més els maltractaments del pare. En cap moment demanen al pare que deixi d’utilitzar la violència per relacionar-se amb qui, suposadament, estima. Podríem fins i tot pensar que tenen por al pare i que no gosen dirigir-se a ell però, és aquest el missatge que transmeten a la mare? Malauradament, l’únic que s’esdevé de les seves veus és una pressió afegida sobre les dones agredides (i un extra de dramatisme efectista en incloure en el missatge el paper de la maternitat). Damunt de les dones recau la responsabilitat de no continuar sotmesa en una situació que, no ho oblidem, ella no provoca, sinó que se li imposa. La posada en escena d’aquest anunci és tan perillosa que equival a dir directament que la solució seria tan senzilla com que les dones només han de decidir no ser maltractades per deixar de ser-ho. Milers de persones sotmeses a una situació de violència en l’àmbit familiar no opinarien el mateix.
Aquesta esquerda a l’hora de comprendre i avaluar la responsabilitat de la perpetuació de la violència vers les dones, es fa més gran pel fet que un dels altres anuncis digui: “Cada vez que pegas a una mujer dejas de ser un hombre”, i només estigui protagonitzat per homes, evitant per tant, de situar aquesta responsabilitat a un nivell global i social. Així doncs hem de suposar que, de cop, la condemna als maltractadors només passa a ser un assumpte d’homes, només a resoldre i solucionar pels homes? On queden aquí les dones que reclamen no ser maltractades davant d’una situació que les afecta a elles? I, de totes formes, què significa “ser un home”?
Podríem pensar que aquesta figura protagonista que manca es resol en el tercer anunci, en el que diferents dones expressen que tenen drets i que per aquest motiu mai a la vida mereixeran que se’ls alci la mà. Però aquí, a qui li parlen i des d’on parlen? Com és que a l’hora d’expressar les seves voluntats se les aïlla de la societat i apareixen emmarcades soles, en escenaris asèptics i despullats, sense cap mena de contacte amb la societat en la que es generen i es desenvolupen els drets de les dones? D’altra banda, per què els seus reclams no es dirigeixen directament als homes que les maltracten? O no és un missatge compartit en una comunitat que és la responsable de resoldre les agressions contra les dones? Al capdavall

estem davant la imatge d’unes dones descontextualitzades, fet que accentua més la seva fragilitat i no pas la seva situació real i natural en la nostra societat.
El fet que s’hagi optat per no simular situacions de maltractament i violència és un motiu de celebració. Però la inconnexió entre el que es diu i la manera com es diu, fan que l’autèntic missatge, que és que la violència vers les dones és un fet de responsabilitat social, quedi esquinçat per una reproducció de tòpics que, de manera paradoxal, aconsegueixen que avui en dia la violència vers les dones encara tingui una consideració social tan esbiaixada.

Observatori de les dones en els mitjans de comunicació
www.observatoridelesdones.org

[+info sobre dones a. http://www.moncomunicacio.com/dones]

pelis al youtube

2008-01-16T21:15:00.002+01:00

Curso de Internet en femeni
Com fer espais interactius amb Programari Lliure (Wordpress, Joomla i Tiki wiKi)
Casal Cardener (febrer_juliol 2007) Barcelona

Projecte de casa de Rosa i Francosi (C. Puchades). 2008

Navegació "real" al port de Barcelona (Worl Race 2006)

fotos de la india

2008-01-11T17:51:00.004+01:00

(desde 15 de agosto al 7 de septiembre 08

Mi hija Raquel Arnaiz ha estado 3 semanas de vacaciones en la India. Ha visitado numerosos lugares del sur. ha venido impactada. Yo también de ver sus fotos, que estan en: Picasa